"El poder de les paraules (i dels silencis)
Si persistim en la lectura en veu alta de textos que li resultin interessants, que li diguin coses a aquesta nena o nen, llavors estem a un pas que senti forts desitjos d'aprendre a llegir. A llegir bé, tan bé com aquest adult lector. Un adult que respecta a l'autor respectant les seves paraules, encara que moltes vegades el secret no s'amaga en les paraules sinó en els silencis, en on els col·loquem, en com els arrosseguem. En gran mesura, els silencis construeixen el clima del text. Les paraules i els silencis assoleixen la comunicació entre un adult i un nen, perquè l'acte de llegir en veu alta és essencialment comunicatiu.
El lector en veu alta, mirall del text, es converteix ara en un mirall en el qual l'oïdor desitja mirar-se.
És important que quan llegeix, en la mesura del possible, aquest adult tingui el llibre a les seves mans de manera que el nen vegi les imatges, però també tots els trucs de la lectura: com és la portada, el llom, la contraportada, com es passen les pàgines (sempre en la mateixa direcció, la de la dreta damunt de la que teníem a l'esquerra!), que el nen vegi que aquestes files de petites formigues que són les lletres es disposen en l'espai d'una determinada manera; com, quan és molt extens el llibre, marquem el lloc on suspenem la lectura, cuidant, respectant-ho, etcètera".
No et perdis la resta de l'article, en Carlos Silveyra ho broda. La meva petita experiència m'ho diu.
- Mira, si vols, també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada